Breu història de la Cerdanya

La Cerdanya comarca catalana, natural per excel•lència, forma una unitat fisiogràfica definida per uns trets orogràfics, climàtics i històrics que li atorguen un caràcter molt particular. Integrada, principalment, per l'alta Vall del Segre, la Cerdanya és una de les valls més amples d'Europa, on hi destaquen la seva altitud mínima (uns mil metres) , la seva orientació d'est a oest i una elevada insolació de l'ordre d'unes 3.000 hores de sol a l'any.
El conjunt muntanyós està conformat per la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra del Moixeró i altres massissos més orientals com la Tossa d’Alp i el Puigllançada, i el massís de Pedraforca, ja dins del Berguedà
La diversitat i bellesa paisatgística és molt evident: des dels trets purs del mediterrani fins als prats alpins de nivells culminals, tot trobant-nos amb boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i els boscos de coníferes sub-alpins, amb el pi negre i l’avet. La vegetació del Parc es considera d’un interès especial, doncs les baixes temperatures, així com l’alta humitat de la zona i la seva altitud han contribuït a l’existència d’espècies que no són pròpies de l’àrea del mediterrani, sinó del nord d’Europa i de les altes muntanyes europees o alpines.